Debat - Cìencia, Literatura i Pensament

Debat - Cìencia, Literatura i Pensament

Arquimedes és el matemàtic més brillant de l’Antiguitat. Matemàtic, físic, enginyer i
inventor, juntament am Eudox es va anticipar 2000 anys al naixement del càlcul infinitessimal,
atribuït a Newton i Leibniz. Tot i ser conegut pel principi d’hidràulica que porta el seu nom, i per la
celebrada anècdota del científic sortint de la banyera i corrent nu al crit d’"Eureka", Arquimedes
estava orgullós sobretot de les seves investigacions sobre la geometria de l’esfera i el cilindre, fins
al punt que va deixar instruccions per tal que aquestes investigacions fossin representades d’alguna
manera en la seva tomba. Com és ben sabut, Arquimedes va morir en una tràgica ironia del destí
durant la invasió romana de Siracusa, tot i que el general Marcel havia donat expressament
instruccions de capturar-lo viu. En una altra ironia, va ser precisament un romà qui, més d’un segle
més tard, va reivindicar la memòria d’Arquimedes quan els mateixos siracusans l’havien oblidat.
Un qüestor de l’Imperi Romà, tot just a la trentena, estava destinat a Sicília en els començaments
d’una carrera prometedora. Va emprendre una petita investigació per localitzar la tomba
d’Arquimedes, malgrat la poca informació que li donaven els habitants locals. La investigació va
tenir èxit quan el qüestor, en una zona mig abandonada d’un antic cementiri, entre la vegetació va
entreveure una tomba coronada per una esfera i un cilindre. Una inscripció parcialment esborrada
descrivia els descobriments d’Arquimedes. Aquell jove funcionari romà no era altre que Ciceró.